Entendre la fragilitat és entendre moltes persones grans
La fragilitat no és una malaltia concreta. És una situació de vulnerabilitat que fa que una persona tingui menys capacitat per recuperar-se davant problemes de salut, canvis físics o situacions quotidianes, que abans podia afrontar millor.
Una infecció, una caiguda, una operació o fins i tot un canvi important en la rutina, poden tenir un impacte molt més gran en una persona amb fragilitat.
Aquesta situació pot provocar pèrdua d’autonomia, cansament, dificultats de mobilitat, més risc de complicacions, o ingressos hospitalaris més freqüents.
La fragilitat afecta moltes persones grans, tot i que sovint passa desapercebuda o es confon amb “fer-se gran”. Però envellir no vol dir necessàriament perdre qualitat de vida.
A Catalunya, la fragilitat representa un repte sanitari i social de primer ordre. Afecta al voltant del 18% de les persones majors de 65 anys i arriba fins al 25% en les persones de més de 85 anys, amb una prevalença més alta entre les dones.
No totes les persones grans es troben en la mateixa situació. La fragilitat acostuma a evolucionar gradualment i es pot entendre com un continu entre tres estadis:
Manté una bona autonomia, força i capacitat de recuperació davant problemes de salut o canvis en el dia a dia.
Comencen a aparèixer alguns signes de vulnerabilitat, però encara és un moment clau per actuar i recuperar capacitat funcional.
La capacitat de recuperació disminueix i situacions habituals poden tenir un impacte més important sobre l’autonomia i la qualitat de vida.
A l’Hospital Evangèlic de Barcelona treballem des de fa anys en l’atenció a les persones grans amb fragilitat.
Entenem la persona de manera integral:
Salut física
Benestar emocional
Autonomia
Entorn familiar
Qualitat de vida






No tractem només malalties. Cuidem persones.