El Nou hospital evangèlic, en construcció per fora i per dins

Històries amb Segell és el nom del programa que, des de fa uns mesos, porta a terme el Nou hospital evangèlic, dins de la seva estratègia de cultura corporativa i comunicació interna. La seva finalitat és cohesionar el personal, fer la transició al nou edifici de la manera més fluïda possible i construir un equip capaç d’afrontar els reptes d’aquesta nova etapa. Els protagonistes del programa, dissenyat per fomentar el lideratge individual i fer créixer la cultura de les bones històries, són íntegrament els empleats.

En un hospital passen moltes històries. És una entitat viva per si mateixa, on les persones es debaten entre la salut i la malaltia, l’estrès i la gestió emocional de moments complicats. És lloc de trobada on conflueixen diferents tipus de persones, de diferents procedències, creences i cultures. El personal de l’hospital és part d’aquest escenari viu i està activament implicat en moltes d’aquestes històries. Malauradament, però, l’habitual ritme accelerat sovint relega aquestes històries a un segon pla.

Conscients de la implicació de les persones que treballen al Nhe, amb la intenció de fomentar la cohesió d’equip i posar en valor la importància de la feina que es fa, la direcció va decidir posar en marxa a principis d’aquest any un programa centrat en els valors corporatius anomenat Històries amb Segell. Respondre a la pregunta de com cristal·litzar els valors en un dia a dia, tan trepidant com el d’un hospital, rau la creació d’aquest programa innovador en el sector.

Apostant per la cultura corporativa de l’hospital
El programa Històries amb Segell implica a totes les persones que treballen al Grup assistencial evangèlic d’una manera molt transversal i heterogènia, incloent tots els departaments. Els empleats treballen en petits grups on se’ls explica els valors de l’entitat, es posen exemples concrets de l’aplicació d’aquests valors i es donen nocions bàsiques a l’hora d’explicar històries. Amb tots aquests ingredients, cadascun dels empleats té dues setmanes per recollir històries, i després exposar-les en una sessió grupal.

Amb el programa Històries amb Segell, els treballadors adquireixen noves habilitats comunicatives, senten el reconeixement de la seva tasca, se senten part de l’equip, alhora que es crea una cultura de les bones històries.

Una de les curiositats és que, donada la gran rotació de torns que hi ha a l’hospital, algunes històries es van confegint entre tots, ja que una part de l’equip ha estat amb un pacient, per exemple, en un moment concret, i una altra part de l’equip en un altre. Així, entre tots, tenen la història completa i se senten orgullosos d’haver-ne estat partícips i compartir-la.

Segons Reyes Gualda, Directora general del Grup assistencial evangèlic, “és molt gratificant ser coneixedors de les històries que passen dins el nostre hospital i conscients de la humanitat, compassió i capacitat de connexió dels nostres professionals amb els pacients”.

Marc Fuentes, impulsor d’aquesta iniciativa i cofundador de la consultora Fully Human, assegura que “durant les sessions, veiem un canvi en la mentalitat, com els comentaris centrats en la queixa o la frustració van donant lloc a maneres de pensar motivadores, cohesionadores, en pro del bé comú”.

Un hospital centrat en valors
Durant el 2021 i 2022 el Nou hospital evangèlic va viure una profunda revisió dels seus valors. En la nova definició, en la qual van estar implicats tant Personal com Patronat, es va acordar concretar el número de valors a aquests cinc: Integritat, Compassió, Excel·lència, Cooperació i Fe.

Els valors són essencials en les empreses o entitats ja que són el fonament de les accions que les persones que hi treballen portaran a terme. Incideixen directament en les activitats diàries dels empleats i col·laboradors, en les seves interrelacions i en els seus hàbits. La manera com els empleats gestionen les seves responsabilitats i la seva productivitat en base als valors corporatius té un impacte directe en l’eficàcia del pla estratègic de l’organització.

De fet, segons dades del portal de recerca de feina Indeed, el 46% de les persones en recerca activa de feina no acaba aplicant a un lloc de treball perquè considera que no encaixaria bé amb la seva cultura organitzativa. De la mateixa manera, pel 72% de les persones candidates, és molt important que les ofertes de feina continguin detalls sobre la cultura de l’empresa.

Així doncs, uns valors ben treballats i cristal·litzats en els treballadors són capaços d’orientar comportaments i enfocs dels professionals. Però per a que així sigui, han de ser compartits. I això és el que pretén el programa Històries amb Segell.

Exemples d’Històries amb Segell
Algunes de les Històries amb Segell que s’han recopilat fins el moment són:

El pacient escriptor: un pacient que tenia un pronòstic incert de dolor, tristor i patiment per si no tornaria a caminar, va fer una davallada anímica important. Havia explicat a les persones que el cuidaven, sobretot de nit, que feia uns anys havia escrit i publicat un llibre. El personal que tenia un tracte més proper amb ell li va dir que buscarien el llibre perquè els hi firmés. Va costar gairebé un mes, però finalment el van trobar i el pacient el va signar. Des de llavors, el llibre i els seus relats van centrar gran part de les converses amb el pacient, que semblava més animat i poc a poc es va anar recuperant. Fins al punt, que va tornar a escriure amb una tauleta, tot i tenir Parkinson. Finalment, va marxar del Nou hospital evangèlic amb un nou llibre començat i caminant, que era una de les seves principals preocupacions.

La celebració de Cap d’Any: es va decidir alegrar una mica la revetlla de Cap d’Any a l’hospital, per tal d’aportar una mica d’alegria i joia als pacients que aquell any havien de passar la celebració a l’hospital, lluny dels seus familiars i amics, i a més estant malalts. També es va implicar als acompanyants dels pacients més orientats i menys convalescents que volguessin estar. Els pacients van estar tan emocionats amb la petita celebració, que tots van voler participar aportant el que podien: alguns van decorar les taules i la sala, els que caminaven millor van ajudar a portar els pacients més convalescents en cadira de rodes, etc. Treballant tots en equip i implicats van fer una gran celebració a l’hospital, que de ben segur que no s’esborrarà de la memòria de ningú.

Una història de reconciliació: va ingressar a l’unitat de cures pal·liatives de l’hospital un pacient de 75 anys en fase terminal. El pacient primer va explicar que no tenia família i que els últims mesos havia viscut al carrer, fins que va ingressar en un hospital d’aguts, i d’allà el van derivar al Nou hospital evangèlic. Però més tard, quan ja tenia una mica més de confiança amb l’equip, va explicar que tenia una única germana, amb qui no tenia relació des de feia 20 anys. El pacient era coneixedor del seu estat greu, i l’equip li va preguntar si volia que avisessin a la germana. El pacient va accedir, però es va mostrar escèptic de seva possible reacció. No tenia les seves dades de contacte, però sí on treballava el seu cunyat. L’hospital es va posar ràpidament en contacte amb els familiars i la germana va voler anar-lo a veure a l’hospital immediatament. Després de 20 anys, el pacient i la germana es van retrobar i reconciliar a l’hospital amb gran emoció, i des d’aquell moment fins que el pacient va morir, 14 dies després, la germana el va estar visitant i cuidant cada dia. També es va fer càrrec de les despeses de l’enterrament un cop el pacient va morir.